El següent video esta realitzat per un adolescents en busca d'una resposta per a cada pregunta que tenen sobre les drogues, a les hores entrevisten a exdrogadictes, paisans, etc.
Nosaltres pensem que no cal assumir riscos innecessaris ja que t’estàs matant per dins i destrossant la teua vida i la del teu entorn: familia, amics, etc. Encara que també creiem que cadascun és lliure de fer el que vullga amb el seu cos, i després també té que assumir les seues conseqüències, perque com va dir Jean Paul Sartre filòsof i escritor francés «L’home naix lliure, responsable i sense excuses». En alguns casos, les causes per les quals les persones començen a consumir i enganxar-se a les drogues és per oblidar les seues penes i preocupacions, per diversió, satisfer la curiositat sobre els efectes de determinats productes, ser acceptat per un grup social, per pensar que et fan ser més major, creient-se que els va a donar més llibertat i passa tot el contrari: et causa més penes, preocupacions i problemes del que ells s’imaginen, ja que la drogadicció té conseqüències molt greus com són l’adicció a eixa droga que estàs consumint, que després es converteix en una dependència, enfemetats com l’hepatitis, cirrosis, transtorns cardiovasculars, depressió, psicosi, paranoia, etc. Els drogadictes tenen problemes socials, es veuen envoltats en agrecions, marginació, etc. I en canvi les drogues no et fan ningun bé.
Fins al moment, pensem, que no s’ha il·legalitzat el tabac i l’alcohol perque l’Estat recapta molts diners dels impostos, degut a la venda d’aquestos. Els espanyols paguem els cuidats i la atenció médica als malalts per causes de la drogadicció. Les alternatives morals que proposem a les drogues són: afrontar els problemes i no fugir d’ells, divertir-se de forma saludable sense fer mal a ningú, fer esport, Saber dir que no, i com va dir Friedrich Nietzsche «No existeixen fenòmens morals, sinó soles una interpretació moral dels fenòmens»
Podem entendre a la drogadicció, com aquella enfermetat que consisteix en l’addicció o dependència a certes substancies tòxiques per al nostre organisme, les quals afecten en diferents graus al nostre sistema nerviós central, al igual que a moltes de les nostres funcions cerebrals. La droga, produeix efectes a nivell fisiològic i psíquic, que es manifesten en alteracions del comportament, de les emocions, del juí i la percepció del medi ambient que ens envolta.
El consum de drogues, depenent del tipus en qüestió, porta a que la persona patisca de eufòria i/o al·lucinacions, i en els moments d’abstinència s'experimenta desesperació, angustia i depressió. En alguns casos extrems de drogaddicció, el consum de drogues pot portar a la bogeria permanent i/o la mort de la persona.
Existeixen moltes classes de drogues. Algunes son legals como el alcohol, el tabac o els fàrmacs i altres son il·legals como el haixix, la cocaïna, la heroïna, etc. Totes les drogues tenen un denominador comú: al ingerir-les passen a la sang i, a través d'ella, al cervell i a tot l’organisme, provocant els diferents efectes: excitar, relaxar o distorsionar la realitat.
Totes las drogues afecten a la salut de las persones i al seu desenvolupament personal. Encara que, aquesta dada es potencia encara més en el cas dels joves, ja que cada vegada que es recull a les drogues com a medi per gaudir de la vida o enfrontar-se a les seues exigències, està limitant-se la oportunitat de demostrar i desenvolupar els recursos i les capacitats pròpies.
A més, moltes de les drogues que es troben al mercat il·legal es troben amb freqüència sotmesos a processos d’adulteració. En aquestos cassos, el possible consumidor no sap què es el que està tomant i, per tant, es situa davant d’uns imprevisibles riscs afegits.
Totes danyen la salut i, si es prenen amb freqüència, algunes poden provocar danys irreparables, biològics o psicològics. A més, es poden còrrer riscs molt seriosos si es pateix algun tipus de patologia, com, per exemple, cardíaca o hipertensió, que pot que encara no se haja manifestat o no te l’hajen diagnosticat.
La drogadicció és un greu problema social. Els adolescents, la seva família i amistats són els principals perjudicats per aquesta activitat. Prop de 200 mil drogaddictes moren a l'any en el món. La societat està jugant un paper protagònic en la influència sobre els adolescents, és la mateixa societat la qual no els dóna suport amb la seva apatia i els discrimina. En les teories de l'ecologia social, on interpreten que la lluita per l'espai implica conflictes socials i un cert nivell de desorgantzació social, el consum de drogues s'ingereix en aquelles zones on hi ha més desorganització social.
Robert Merton (Un important sociòleg), deia que la conducta desviada és la resposta normal a certes pressions socials, deguda a la irrupció d'instints mal reprimits per socialització deficient. Per a això assenyala elements fonamentals com, en l’estructura cultural, en el qual, el consum de drogues seria una resposta normal a determinades pressions socials i una resposta de tipus adaptativa enfront de metes-èxit culturalment definides. Aquesta conducta tindria llavors la característica, siga per renúncia o per retraïment, davant les pressions i exigències socials. No tots els usuaris de drogues responen al model explicatiu. Hi ha processos, en els quals la recerca de l'escapi reemplaça a altres recerques i acompanya noves pèrdues. La societat espanyola d'aquestes dècades parteix d'uns hàbits de consum de tabac i alcohol culturalment acceptats que formen part del ritual de les relacions entre les persones i són bastant admesos en l'àmbit familiar. Es van incorporant noves drogues entre grups més amplis de la població i és des de 1965 quan es comencen a observar hàbits de consum de cannabis i els seus derivats, així com alucinògens i estimulants i posteriorment la cocaïna. Davant aquests nous consums, la tolerància social comença a desaparèixer i això produïx: una crisi cultural, ja que els nous consums semblen estar revestits amb una etiqueta de modernitat, la societat espanyola percep el creixement del problema adoptant una visió catastròfica del fenòmen i a la fi dels 60 aparegué la cocaïna.
Què són les drogues?
Les drogues són substàncies d'efecte psicoactiu i el consum excessiu del qual perllongat determina dependència, així com diverses afectacions biològiques, psicològiques, socials o espirituals.
Addicció:
L'abús intervé de forma greu en la salut. Segons l'Organització Mundial de la Salut, aquest és “un patró de conducta”: aquesta addicció es caracteritza per aferrament insuperable al consum d'aquestes substàncies.
Dependència:
És la situació en la qual l'addicte necessita recórrer a la substància amb regularitat, per a superar els obstacles que se li imposen en la seva vida diària. Hi ha de dos tipus:
Dependència psíquica: quan la necessitat de la droga produïx una sensació de satisfacció.
Dependència física: és quan es produïxen trastorns físics quan se suspèn l'administració de drogues.
Síndrome d'abstinència:
Produïx malestars físics que es presenten per la supressió de la droga. Es manifesta en tres fases:
Primera fase: (9 hores - 4 dies)
Es produïx depressió psíquiques i físiques , amb reducció progressiu del desig de la droga.
Segona fase : (1 - 10 setmanes)
És on reapareix el desig a la droga.
Tercera fase:
Extinció indefinida amb crisis esporàdiques del desig de la droga,.
Síndrome de Mangan (micro zoopsies):
(cucs, formigues, polls etc..) en la pell de les mans i sobretot el cos.
Les al·lucinacions són sentides i també percebudes visualment, amb un aparent nivell de realitat, que el pacient es provoca *laceraciones de la pell per a tractar d'extreure de la mateixa els cossos estranys.
Drogues De Disseny O De Síntesi
Origen : El terme de droga de disseny, va ser encunyat en els anys seixanta per Gary Henderson, per a referir-se a diferents tipus de substàncies que se sintetitzen al realitzar un lleuger canvi sobre l'estructura molecular d'una droga controlada coneguda, "dissenyant-la" perquè quedi fora de la legislació actual. Tal com assenyala Buchanan, no es tracta de la síntesi original de productes nous sinó del desviament al mercat negre de substàncies ja sintetitzades prèviament que mai han estat disponibles comercialment.
Classificació General
• Les arilciclohexilamines (fenciclidina o PCP)
• Els derivats de la metaqualona
• Les feniletilamines (èxtasis i altres)
Som uns alumnes de 4ºA i aquest blog està dedicat al tema de les adiccions a les drogues en general, anem a parlar sobre les causes i conseqüències d’aquesta adicció, d’aquest treball, s’encarregarà la sociològa Cristina Alonso Zapatera. Per una altra banda, us informarem sobre els aspectes mèdics, es a dir, farem de psicòleg i metge al mateix temps, d’aquesta tasca s’encarrega Alejandro Rahona Puchades. També contarem amb la valoració moral del nostre filòsof Jesús López Sánchez. Per a les produccions de audiovisuals, tenim l’ajuda de Lorena Tortosa Edo, i per últim, contem amb el nostre informàtic Jose Codoñer Fernández que s’ha encarregat de crear el nostre blog.