Yo pienso que no se debería utilizar la violencia contra un tirano porque es rebajarse a su nivel, pero si lo pienso mejor  en situaciones concretas creo que sí que se debería utilizar  ya que algunos tiranos ya sean jóvenes rebeldes o dictadores, por más que les pongas castigos, los encierres en la cárcel o intentes solucionarlo de forma pacífica, estos no responden y la única solución es utilizar la violencia o situaciones extremas.
Por ejemplo: los dictadores como Franco o Hitler  que mataron a millones de personas inocentes, si se hubieran tomado medidas drásticas como la violencia hubieran dejado de matar a gente inocente.
En otras situaciones, la violencia no es la mejor arma para solucionar un problema como por ejemplo una pelea en un colegio o cuando debaten por diferentes ideas. En estos casos, es mejor utilizar la palabra  e intentar solucionarlo hablándolo.












Lorena Tortosa Edo




Ací fem un resum analític dels vidéos a forma de comentari de l'historia Espanyola al segle vint. Pensem que aquestos videos, al ser tan complets, ens ajudaran a deduir les llums i les ombres del segle XX.


Vídeo 1
A Espanya imperava la monarquia parlamentaria,  liderada pel rei Alfonso XIII . A aquella època hi havia massa pobresa i varen decidir fer eleccions, per elegir entre república o monarquia. Al guanyar la república, el rei Alfonso es va tindre que exiliar i es va instaurar a Espanya la república el 14 d’Abril del 1931. El primer període va ser un bienni reformista liderat per polítics liberals.

Video 2
El president de la república diu que amb eixa nova república Espanya renaixerà i va nombrar  a Victoria Ken la poseedora de la direcció general de prisió. Ella, com portaveu de les dones, agradeix al govern que permitira colaborar a la dona en els asumptes polítics. 

Video 3
El video diu que es cumpleixen 75 any desde que la dona va tindre la possibilitat de votar a les eleccions, hagué diversos debats. A l'implantar la república, tres dones accediren a les actes de diputats, Margarita N, Victoria Ken i Clara Campoamor, pertenecents al partit socialista radical, però tenian postures diferenciades.
Clara Campoamor, defenia que la dona debia accedir a poder votar, però Victoria Ken deia lo contrari, que la dona  no estava preparada per a votar.

Vídeo 4
En aquest vídeo parla sobre la segona república. Diu que la democràcia espanyola  torna perquè Franco nombra successor a Juan Carlos 2º i que la transició es fa a traves de una restauració monàrquica. En el vídeo diu que la república a canviat tantes coses que desprès haja de recuperar, com el vot femení, el divorci, la república en contra amb el pes de l’ església en la educació.... I això desprès no es va a tolerar.


Vídeo 5
En aquest vídeo  continua parlant sobre la 2º república  i diu que un camp batallador va ser el de l’ensenyança perquè faltava una estructura nacional que cobrira les necessitats del camp de l’ensenyança i varen a començar a inaugurar centres  escolar i contractar a més mestres. També parla de la sublevació d’Africa i com la gent  es va armar contra el regim que hi havia.  

Vídeo 6

El Gobern de la Republica nombra a tres representants de la CEDA ministres, a lo qual s’oposa el gobern de Catalunya, i alegant que no vol tindre res a vore amb eixe govern, es declara independent, però el exércit consegueix sofocar la vaga. Al mateix temps, en Asturies els miners fan una revolta y dinamiten diferents cuartels de la guarda civil, pocs dies després, el exercit i la legio extrangera, sota el comandament del general Francisco Franco, consegeix empersonar els miners i els fusila.

Vídeo 7

La Segona republica comença  a incloure a la dona en el món de la política, com Victoria Ken a la qual cosa la dona comença a ser reconeguda com persona i se li reconeguen els mateixos drets que al home. Entre altres, una de les tarees que va encomanar la segona republica a les dones, va ser portar la cultura als diferents pobles d’Espanya. Tots aquestos proyectes es varen abandonar al acabar la Guerra Civil.

Vídeo 8

Mentrés el poder a Espanya es localitzaba a una xicoteta oligarquia formada per nobles, banquers,  empresaris, nobleça i clero; i mentre aquestos dominaven Espanya, trauent el màxim profit, la fam, l’analfabetisme i la miseria eren latents a la clase baixa de la societat, que era la base del conjunt d’aquesta. Al 1930, es va preparar un moviment polític revolucionari. Els autors varen ser encarcelats. Després, en unes decepcionants eleccions provincials, el color revolucionari va regnar a casi tota Espanya. Es va proclamar, amb una moviment no violent, la Segona República, El rei no tenia sustents i la ilusió s’oloraba al carrer. El llent avanç social, les presions i confrontacions entre extremistes d’esquerres i conservadors i els interesos de l’esglèsia i l’exércit no se van aturar fins l’arrivfada del bienni conservador, però amb la tornada dels socialistes, es fa realitat el cop d’estat.

Vídeo 9

Entre el 1936 i el 1939 s’esdevé l’ofensiva Franquista, començada pel sud d’Espanya, i que tracta d’enlaçar amb el front nort. Aixó no ocorreix fins molt passada la guerra i fins la toma definiticva de Madrid. Les principals capitals republicanes varen sucedir-se segons caien les primeres. Així, les ciutats més importants varen ser Madrid, Córdoba, Gijón i gran part del nord, com Bilbao i Guernica o Irún. Finalment, amb la caiguda de Barcelona i la rendició a València, a Abril del 1939 s’acaba la Guerra Civil espanyola.

 
Cristina A, Lorena T, Víctor M y Dani R.









¿Es legítimo utilizar la violencia contra un tirano?

En mi opinión, hay algunos casos en los que sí se debe utilizar la violencia contra un tirano, porque por ejemplo tiranos, como los dictadores, los nacis… han realizado muchos actos perjudiciales a personas inocentes, como matarlos, torturarlos…sin motivo alguno. Así que, si en aquellas situaciones se hubieran tomado medidas drásticas, creo que aquellas injusticias hubieran finalizado antes. Además, hay que dar lo que recibes y si el tirano, utiliza la violencia tu mejor arma será utilizarla contra él.
Por otra parte, hay otros casos en los que no se debe utilizar la violencia como solución. Por ejemplo, si un ladrón roba por necesidad y no por vicio, no es necesario utilizar la violencia contra él, si no hacerle entrar en razón de forma pacífica, por medio del diálogo. 



Cristina Alonso Zapatera


 És legítim utilitzar la violencia contra un tirano? 

Pense que no és correcte utilitzar la violència contra una altra persona, fer-la sufrir o tortutar-la, ja que per una banda, tot eixe mal que el provoques por servir-le de vía d’escapatoria, fent que el tirano o aquesta persona que a fet sofrir a una altra gent trobe més arguments per a fer altra veada. A més, en el moment que tú fas el mateix que ha fet el tirano, tú mateix estàs fent una cosa incorrecta, i te quites a tú mateixa l’autoritat i la raó per a castigar a ningú.
Pense a més, que poques coses que fem cegats per la ràbia són correctes, i és per això que a societat alabora un còdig, conjunt de lleis, per a que una persona, en representació de la societat, determine i traduisca friament quin és el càstig del que és mereixedor el tirano.
Com a conclusió del debat donat a clase, estime que ningú pot permetres el luxe de determinar sobre la vida de ningú, per molt que aquest tracte de ferir i sometre a una societat, ja que precisament això, el fet de estar ferida, li nubla el juici a la societa. Tanmateix, aquesta societat si que té l’obligació i la capacitat sufucient per a defendre’s, i acabar seccionant  alguns drets del tirano, com la seua llibertat d’accions.
 Victor del Moral.

Les Llums:
Les ombres

  • Al 1931 va triomfar la república, impulsada per les masses del poble.

  • Amb la segona República va sorgir el primer president espanyol electe: Manuel Azaña.

  • Després de la proclamació de la 2ª República, té lloc un bienni progressista de pau política.

  • La festa del 1º de May en la Vila de Madrid Republicana, després de un desfil monstruós, la muchedumbre va invadir  el antic parc real.

  • 1 de Octubre de 1931 es compleixen 75 anys de democràcia al nostre país

  • Decideixen que la dona té dret i pot començar a votar a les eleccions a l’igual que els homes

  • 1933 1º convocatòria en el qual votaren totes les dones de forma massiva

  • Les dones lluitaren pels drets humans

  • Tres dones accediren als actes de diputats, Margarita N, Victoria K y Clara C, eren del partit socialista radical

  • Clara Campo, deia que les dones deurien de votar al igual que els homes

  • Durant la proclamació de la 2ª República, el discursos dels líders polítics socialistes eren àmpliament aclamats pel poble. Així, Aniceto Zamora o Manuel Azaña varen preveure un gran futur a Espanya.

  • En les primeres eleccions provincials organitzades per Alfonso XIII, els partits republicans i socialistes obtingueren grans resultats. Alfonso compren que no te  els suports d’abans i es dona lloc una conversa de monarquia a república no violenta.





  • A l’època anterior a la segona república, durant el regnat d’Alfonso XIII, imperava la pobresa.

  • Durant  1934, esdevenen dos intents de revolució independentista a Catalunya i Astúries. Són violentament sufocats.


  • Les dones es deixaven llevar a l’hora de tomar decisions pels seus confessors religiosos

  • Les dones no votaven a les dones, si no als homes

  • Victoria K, deia que la dona encara no estava preparada per votar

  • L’exèrcit, l’església, els nobles i uns quants empresaris propietaris d’indústries, era la tancada oligarquia que comptava amb el poder espanyol abans de la 2ª República.

  • Abans de l’absteniment de la República, es va formar un comitè amb supostes intencions revolucionaries, i al que se li atxaca planificar un colp d’Estat. El rei va actuar amb contundència contra aquestos.

  • A Espanya, ja en la segona República, es donaren gran quantitat de convulses situacions, donades per la divisió a Espanya entre conservadors i socialistes. El resultat es taduïa amb violència als carrers e inestabilitats, on tothom tractava de mirar pels seus interessos.

  • Espanya va viure un període de pau relativa i tensa, donada per l’arribada al congrés del bienni conservador. Poc després, amb la majoria dels representants republicans a la cambra, es va d’esmorronar la 2ª República per intents de colps d’estat. Comença la Guerra Civil.

  • El 1 d’Abril, l’exèrcit comanat per Franco fa desplomar-se la república, després d’anar perseguint i guerrejant per tota Espanya des de Juliol del 1936, aniquilant republicans.


En esta entrevista que hemos realizado, Daniel Rodríguez, hace diversas cuestiones a su abuelo el Señor Don Vicente sobre la Guerra Civil Española y la Posguerra.
¿A caso hay mejor manera de conocer la historia de nuestro país que a través de nuestros mayores?
http://www.youtube.com/watch?v=RsMKdD-if5M

Lorena Tortosa, Cristina Alonso, Víctor del Moral, Daniel Rodriguez





 
Introducció: Pel·lícula de la “Vaquilla”

Aquesta pel·lícula fou escrita per Luís M.González i el director va ser Berlanga.
Es una obra de humor carnavalesc, tracta de la íntima Guerra Civil espanyola, on el front d’Aragó goza d’una calma que permet l’intercanvi del tabac i del paper de fumar entre els dos exèrcits. El bàndol dels sublebats, que té el control d’un poble anomenat Perales, anuncia els festejos del dia de la patrona del mateix, que incluix un menjar popular, ball i la solta d’una vaquilla. A partir d’eixe moment, l’objectiu principal d’un comand republicà era secuestrar i matar a la vaquilla per a estropear la feste de l’enemic i elevar la moral de la tropa.


ACTIVITAT 1. Uneix les paraules amb les seues definicions o sinònims .

1. Alçament/Sublevació. I. Rebel·lió
2. Revolució. J. Canvi violent en les institucions polítiques, econòmiques o socials d’una nació.
3. Els Nacionals. G. Partidaris del costat rebel de la Guerra Civil Espanyola
4. Els Republicans F. Partidaris del costat lleial en la Guerra Civil Espanyola
5. Anarquista. H. Doctrina que propugna la desaparició de l’Estat i de tot el poder
6. Llibertari. D. Que defèn la llibertat absoluta i, per tant, la supressió de tot govern i de tota llei.
7. Brigada Internacional. C. Soldats estrangers allistats amb l’exèrcit republicà.
8.  Neutralitat/ No bel·ligerància. E. Dita d’una nació o d’un Estat: que no pren part en la guerra moguda per altres i s’acull al sistema d’obligacions i drets inherents a tal actitud.
9. Intervenció. A. En les relacions internacionals dirigir temporalment alguns assumptes interiors d’una altra nació.
10.Milicia. B. Conjunt de voluntaris armats no pertanyents a l’exèrcit regular.


ACTIVIDAD 2. Ara explica al teu company/a que signifiquen per a tu les següents paraules. Després escriu les definicions de les mateixes.

1.     Guerra: quan diferents bàndols s’enfronten a un conflicte armat, per un interès en comú o en contra.
2.     Batalla: és un confrontament no polític.
3.    Guerra Civil: enfrontament armat entre diferents bàndols de la mateixa nació.
4.    Bombardeig: llançament de artefactes explosius i destructius a un objectiu predeterminat.
5.     Croada: campanyes militars amb motius de guerra religiosos.
6.    Rereguarda: part trasera de l’exèrcit, normalment més vulnerable a un atac.
7.    Front de Guerra: línia d’atac entre dos bàndols en una batalla.
8.    Derrota: normalment, el bàndol que ha perdut més coses importants.
9.    Bàndol: els diferents grups enfrentats.


ACTIVITAT 2. Context

1·Quan va tindre lloc la Guerra Civil?

Des de l’any 1936 fins l’any 1939.

2·Qui va participar?

El bàndol a favor del govern establi’t (la segona República) en contra del bàndol a favor de la sublevació (Nacionalistes). A més, també hi participaren Rússia i Amèrica ajudant al bàndol Republicà, i Alemanya i Itàlia ajudant al bàndol Nacional.

3·Quines foren les causes?

A Espanya hi havia un gran descontent amb el govern Republicà y això va fer que molta gent es sublevara en contra del govern.

4·Quina va ser l’actitud de les potències estrangeres?

Al mateix temps que les tropes russes feien mes mal que be i les brigades estrangeres eren una cosa mes simbòlica que una ajuda real, Alemanya i Itàlia es varen ficar de cap en la Guerra Civil per tal d’utilitzar-la com a camp de proves per a la Segona Guerra Mundial.

5.Qui va guanyar la Guerra Civil i quins factors varen determinar la victòria?

La Guerra Civil va acabar amb la victòria del bàndol nacional per diferents motius:

§  Les tropes Nacionals estaven mes preparades per a la victòria ja que eren Legionaris en la seua majoria.
§  El bàndol Nacional tenia com a caps militars a millors estreteges que el bàndol Republicà.
§  Les tropes estrangeres a favor del bàndol Nacional estaven molt millor organitzades que les Brigades Internacionals i que les tropes russes.

6·Quines conseqüències va tindre la derrota?

La victòria del bàndol Nacional i l’anomenament del general Francisco Franco com a cap de l’estat.


ACTIVITAT 3. Argument
A continuació us presentem un text on s’explica l’argument de la pel·lícula, però que té errors de contingut, ortografia i expressió. Torneu a redactar-ho de manera correcta.


La història transcorre durant la segona Guerra Mundial la pel·lícula narra la història d’un gran grup de soldats del ban nacional que sense demanar permís emprenen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat “zona republicana” per a robar una baqueta i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se la vaca, per a posar la moral de les tropes republicanes a  prova d’abusos, esta missió es va convertir en una odissea dónes del moment   en que arriben a eixa plaza de bous a causa dels continus combats que van esclatar.

La història transcorre durant la Guerra Civil. La pel·lícula narra la història d’un menut grup de soldats del ban republicà que sense demanar permís emprenen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat “zona nacional” per a robar una vaquilla i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se la vaca, per a posar la moral de les tropes republicanes a  prova d’abusos, esta missió es va convertir en una odissea dónes del moment   en que arriben a eixa plaza de bous a causa dels continus combats que van esclatar.


4.1 Relaciona cada personatge amb la descripció adecuada:

Brigada Castro-h  -1 Un militar amb molts anys de servei que creu en la disciplina coma pilar bàsic de l’exèrcit.

Tinent Broseta-g -2 Un oficial que ha ascendit de manera ràpida, però sense apenes experiència, i que va ser perruquer.

Limeño-b  -3 Soldat republicà que va nàixer al poble del bàndol nacional, i que te unes preocupacions tals com vore la novia, els seus pares i les seues terres. És nomenat guia, però posa repetidament l’expedició en perill.

 Mariano-f -4 Un torer aficionat, que és mostra com un covard patològic i inclòs es fa de ventre quan es troba amb la vaqueta.

Capellà penedit-a  -5 El porten com mesura de seguretat. És un imatge de l’església, amb un capellà impertinent i entregat a la gola.

Sergent Nacional-c -6 Aconsegueix imposar ordre en les seues files, i per això és envejat pel Brigada Castro.

Marqués-d -7 Exemple d’una aristocràcia poc noble, únic interès de la qual n’és acumular terres i poder, per damunt de l’Espanya nacional, a la que recolzen.

Comtessa-e -8 Debut a la seua demència, representa una aristocràcia inservible, però que es defensada pel franquisme debut a les seues riqueses.



4.2 Posa exemples del poc interès mostrat pels soldat, manipulats i que són on són per circumstàncies, hacia les ideologies representades pels diferents bàndols que divideixen Espanya.

El primer exemple que s’apareix al meu cap és la primera escena, on el Brigada Castro té que convèncer als soldats que les festes de l’altre bàndol no són verdaderes, si no més que fal·làcies fascistes. També me’n recorde de que un soldat, Mariano, que tracta de convèncer al Brigada Castro de canviar-se l’uniform i de bàndol durant una temporadeta amb l’altre soldat nacional, per a veure a la seua família que és al poblat nacional. El brigada li diu que no, al mateix temps el canvia paper de fumar per tabac amb l’enemic. Després de tota l’aventura, el grup de soldats es queda a un banquet fascista, però alimentici, a la fi. També es podria esmentar l’ocasió en la que el Tinent Broseta es posa alegre afaitant al Sergent Nacional, al mateix temps li conta la seua vida de perruquer, i finalitze així, a pesar de que hi han innumerables exemples més... 


ACTIVITAT 5.
La Vaquilla és una pel·lícula repleta de metàfores i imatges simbòliques la finalitat de la qual és mostrar un al·legat antibel·licista, seguint a l’àmbit concret de la Nostra guerra civil. Curiosament, en esta sàtira no es decanta especialment per cap dels bans, si no que Berlanga realitza una crítica de les dos zones bel·ligerants, creant un costumista de l’Espanya de la guerra civil.

5.1 Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega a la pel·lícula.

Una de les imatges que apareix a la pel·lícula pot ser la vaqueta, que es reparteixen i per la qual discuteixen els dos bans. D’aquesta manera, la vaqueta pot simbolitzar Espanya. Una Espanya que en aquest moment pertany al ban nacionalista, que celebra la seua possessió, o millor dit, la no possessió d’aquesta per part del ban republicà. A més a més, el bàndol republicà persegueix a l’animal, (Espanya), amb l’ intenció de sobreviure.
A la fi, els dos bans acaben matant a la vaqueta, Espanya, simbolitzant així una cruenta postguerra, a on els buitres rebanyen la carronya que s’han deixat els republicans, en un intent de traure profit sense deixar d’aquestos ni rastre.

5.2 Per què es pot dir que Berlanga fa un alegat antibel·licista amb la pel·lícula?

Podem dir que Berlanga fa un al·legat antibel·licista perquè retracta en forma de comèdia una guerra, fent que vejam en el front de batalla a uns soldats paralitzats als que poc els importen els seus ideals si en el poble del costat es fa una festa i un banquet. Fa veure que no existeixen els herois ni l’honor a la guerra, si no més bé la reputació que més endavant et assegura poder. Així, al marqués  poc l’importa qui guanye si el deixen intacte el seu castell i la seua hacienda.
Tampoc l’importa molt als soldat per que bandera anar per ahí disparant metralla, si així es pot assegurar vore, vigilar i disfrutar de la seua novia.
Donat tot això, no existeixen ni els herois ni l’honor ni la gloria del soldat, i per contra sí existeix l’engany que posa davant dels ulls del poble, combertit en milícia, per a arribar al poder.



ACTIVITAT 6. Opinió.
En grup trieu diferents aspectes relacionats amb el tema que resulten polèmics. Després selecciona un d’ells i exposa en una carta al director la teua opinió respecte al mateix.

És curiós com hem vist, a la pel·lícula, com una guerra a la que moriren i assassinaren milions d’espanyols per defendre uns ideals i lluitar per la pròpia llibertat. Diguem que ens crida l’atenció que es derramara tant de sang agermanada, degut a que a la pel·lícula poc valor se li dona a les coses per les que lluiten si es podien canviar per una mica de tabac o mitja ristra de “chorizo” o un tros de pa.



Activitats d’ampliació:

Comenta les diferents escenas:

Libertarias:
 Aquesta escena sembla que te lloc a una plaça típica de poble, a on une dones s’han pujat a alguna espècie de escinari improvisat per a donar ànims a un grup de republicans que, o bé es dirigixen al front, o bé tornen del front, i estroben de camí aquesta plaça. Sembla que les dones són molt contentes, i aixó pot ser perque esperaben aquest moment. Pot ser tenen l’esperança d’anar al front amb aquestos, i els soldats, vista l’alegria de les dones s’unixen a la festa, pot ser pensant que hi ha alguna cosa per la que alegrase, sense adonarse que el motiu del jolgorio n’és el fanatisme de les dones.
Com n’és açó el bàndol republicà, i en són tant de contents, supose que serà el principi de la guerra. Supose que a continuació els homes tractarien de festejar amb les dones l’encontre, però que els superiors donarien l’ordre de serenarse, que açò és l’exercit, i s’anirien deixant les dones amb un palm de nasos, decepcionades.

¡Ay, Carmela!:
 A aquest fotograma sembla que aquesta parella, (amics, o novis o marido i dona), te por per que algú ha fet presència. A nosaltres ens sembla que són amagats a algún lloc, i que tenen por al veure apareixer algún soldat nacional. Pot ser és un refugi, però que per error s’han amagat a un refugi nacional, i al tindre aquesta careta de por resulten sospitosos.

La buena nueva: 
Un jove reflexiona a un vagó del tren en la seua arribada al seu destí. És clar que aquesta escena sucedix a territori nacional, ja que per la ventana es veuen guàrdies nacionals. Com al peu de foto parla de traicions, pot ser que se li haja desvalat alguna cosa roïna durant el seu trajecte en tren i este tomant una decisió. Pot ser pense que te que desbelar açó a algú amb autoritat

La lengua de las mariposas:
Un mestre és al camp, ensenyant als seus alumnes lleccions tant morals com d’introducció a la bilogia. Donada la pau amb la que es permit el mestre donar clase al camp, és de suposar que a acabat la guerra, i és per aixó que el professor, amargat  trist per una banda, decideix comprometres més amb els seus alumnes, com a forat de salida de tanta pressió. Per últim, es pot dir que en un futur, el mestre es veura reprimit fins al punt que les seues opinion el porten a la càrcel.



Tierra y libertad:
Un britànic apareix fent marxa amb un altre soldat republicà. Pareix que es riuen i que estàn contents, però també sembla que més que contents, abans eren tristos, però han decidit aogar les seues penes. Vist açó, segurament estàn perdent alguna guerra o batalla, i és per això, i per que no van en fileres de soldats, que pense que es drigisen a l’exili. Supose que com gran part dels republicans, acabarien morts o fusilats.









Tria un dels fotogrames i, aprofitant les idees que han sorgit, redacta una petita història.

Fernando es trobava en el seu terreny. Havía  decidit fer la clase amb els xiquets del poble al camp. Era d’alló més fàcil i placenter. Una jornada a on el experimentat prefessor reunia als xiquets a la plaça, els repartia uns quants utensilis d’exploració i captura d’animals, i feien marxa al camp, a passar el día, i deprés anaven a l’arrollet que desembocava al Miño, a on també capturaven alguns animals. I dic que açó era d’alló més fàcil perque el mestre no tenia més que portar-os cap al camp, i després la resta o feien ells, ja que, com és normal, a la seua temprana, ( i maravillosa), edat no n’eren quets i, el que més agradava a Fernado, no paraven de fer-li qüestions...
-I per què les papallones tenen una espiraleta al cap??
- Per què les roques no es mouen?
- Quin és aquest animal??
- Açò no és un animal, Pablet, és una bonyiga?- responia el mestre.
- Per què les bonyigues oloren així de mal, senyor Fernán?
Derrepent, en un ràpid moviment que ningú dels xiquets va antendre, van apareixer cin homes amb un tricorni, i derrumbaren al vell mestre, feren fugir als xiquets, i donaren uns quants colps a Fernando mentres donaven crits com: ROJO DE MERDA! I A MÉS TRACATAVA DE FUGIR... MENUDA RATA!! o QUEDA DETINGUT PER CONSPIRACIÓ CONTRA LA NACIÓ!
Als pocs díes es varen anar amb el mestre i uns quants homes més a un camió. Els xiquets el despediren cridant i llançant perdres contra el mestre i contra la seua conciencia, amb plors que ardien a les galtes.

 

 Cristina Alonso, Víctor del Moral, Lorena Tortosa, Daniel Rodriguez