Fet per José Codoñer y Candela Gonzalez
Els meus pares estan en el saló, el meu germà està jugant, jo, una xiqueta de 10 anys, alta amb el pèl clar i ulls verds. El meu pare sempre em diu que sóc molt bonica i que els agrade molt als seus amics.
La meua casa no és gran cosa perquè solament treballa el meu pare i el barri on visc és un barri marginat de Hong Kong, on el tràfic de drogues és un mercat fàcil.
És de nit, i el meu pare ha vingut amb els seus amics a casa, vénen d'una celebració de treball, estan tots molt borratxos i la meua mare està avergonyida i no els ha deixat passar.
La meua casa no és gran cosa perquè solament treballa el meu pare i el barri on visc és un barri marginat de Hong Kong, on el tràfic de drogues és un mercat fàcil.
És de nit, i el meu pare ha vingut amb els seus amics a casa, vénen d'una celebració de treball, estan tots molt borratxos i la meua mare està avergonyida i no els ha deixat passar.
-Ariel vine't amb nosaltres i calla – Diu el meu pare
-Però...- Dic jo.
Estem en un local, és molt gran i hi ha moltes dones i xiquetes com jo. Moltes estan amb mala cara, semblen cansades i drogades, unes altres estan plorant i jo no entenc perquè estic ací, ni on estic. El meu pare no és el mateix, sembla altra persona, algú desconegut, estic començant a espantar-me. No hi ha quasi llum, hi ha moltes habitacions i hi ha parelles que entren dins d'elles.
Ara estic jo també en una habitació amb un amic del meu pare, és una habitació més bé gran, poc lluminosa i amb un llit, s'escolta música de fons lenta. Ell s’està despullant i jo no se que fer... m'ha dit que em lleve la roba que anem a jugar, ell sembla divertir-se però jo estic passant-lo molt mal, m'està fent mal.
Ja estic en la meua casa, i estic cansada, el meu pare m'ha dit que no diga res del que ha passat aquesta nit si no vull que em pegue i jo no li he dit res a la meua mare, ella estava molt trista.
-On has estat filla? Estava molt preocupada, no ho tornes a repetir...
-Val mama, no ho faré.
El meu pare em du tots els dies al local i sempre faig el mateix, ell em pega pallisses i abusa de mi. Els anys passen durs i lents, la meua infància s'està consumint massa ràpid i no l'estic vivint com deuria, ja tinc 16 anys i no se que fer.
Dins del local hi ha uns homes que no havia vist mai per ací, són tots joves menys un vell. Entren els 4 al despatx del meu pare, mentre jo estic fora intentant escoltar el que diuen però no s'entén molt bé, i quan ixen m'enxampen recolzada en la porta, el meu pare em castiga amb una bufetada en la cara i em mana a treballar perquè hi ha un home esperant-me, ell sempre em diu que sóc la mes sol·licitada i que no puc parar de treballar. Quan ell es va, veig una foto en el sòl en la qual ix l'home vell amb un xiquet que em resulta familiar, me la guarde i em vaig.
Quan arribe a la meua casa li pregunte a la meua mare per si coneix al xiquet de la foto, ella em diu que creu que és el meu pare i que aqueixa foto no l'havia vist mai per casa, busco entre les fotos que té la meua mare guardades i si que era ell, amb el seu pare, el vell era el meu avi. Jo no entenc que és el que està passant el meu avi i el meu pare trafiquen amb prostitutes i jo sóc una d'elles, he d'investigar.
Altra vegada en el local el meu pare m'ha enxampat en el seu despatx cercant alguna resposta i m'ha pegat, però una xica ha vist com em pegava i ha vingut a parlar amb mi.
-Ariel, estas bé? Jo sóc Lily
-Si, gràcies, sempre ho fa. Lily coneixes a aquest home, és el meu avi veritat?
-Si clar, fa temps que no venía per ací, sí, el teu avi va començar tot açò quan era jove, jo era una de les seues primeres xiques.
- El meu pare sempre va dir que ja havia mort l'avi.
-Jo duc ací molts anys ja, em van dir que solament era per una vegada i després tornaria a la vida d'abans com si gens. Tan sol tenia 15 anys i encara seguisc ací, aqueix home em fastigue la vida i em va separar de la meua família...
-Ho sent. Però és que no ho entenc...
-Hem d'eixir d'ací, si no parem açò moltes xiques com tu seguiran patint i jo ja estic molt cansada açò ha d'acabar com més prompte. Jo et puc ajudar tinc proves contra ells.
En la meua casa està la meua mare veient la tele, no es podria imaginar el que m'està passant i amb qui aquesta vivint, però jo no li puc dir res sinó a ella també la convertirien en una prostituta. En la meua cambra observe les fotos de fa anys. Mas tard torne al local i Lily està asseguda en un sofà de l'entrada, no hi ha ningú vigilant l'entrada
-Ariel, venja anem.
-Però ara...?
-Si, anem a entrar en el despatx del teu pare a veure si hi ha alguna cosa mes.
Estem dins del despatx, i de cop i volta s'obri la porta, entra el meu pare s'asseu fa una cridada, sembla que parle amb el meu avi:
-Si?
-Pare, sóc jo, hem portat noves xiquetes segrestades, a aquestes les anem a dur fora del país.
-Però, seria millor deixar-les ací, podem manar a la teua filla i vendre-la per molta quantitat i si ens ix malament tornar-la a portar.
-Bé ho pensés, ja parlem.
S'escolta com se m'escapa un esternut i el meu pare mira sota. Es posa a xisclar i ens tanquen en el soterrani, una habitació sense llum tot just, amb una finestreta i un menut llit. Passen dos dies, no ens portaven per a mejar, solament aigua. Lily està intentant trencar la finestra, després d'uns dies d'esforç ho aconsegueix, vam intentar eixir però està ple de vigilants, al moment menys pensat eixim les dues bastant ràpid i ens amaguem en el pàrquing.
Arribem a la meua casa fatigades, pàl·lides, assedegades i famolenques.
-Però filla que t'ha passat?
-Mama, no t'espantes. Papa no és un home bo, és un traficant de prostitutes, té muntat un local en el qual m'ha estat prostituint tots aquests anys. Ho va començar l'avi, que papa ens va dir que va morir.
-El seu marit ens ha tingut ací tota la vida, abusant i enganyant-nos, maltractant a la seua pròpia filla, hem de denunciar.
-Papa em vol manar a altre país per a prostituir-me i guanyar ell diners.
-Anem ara mateix. Pot arribar en qualsevol moment.
-Tranquil·litza't, nosaltres ens hem escapat, ens havien tancat en un soterrani, sense menjar.
Arribem a la comissaria i li expliquem el que està passant, el tràfic de menors, esclaves sexuals, maltractaments... després d'una nit en comissaria els policies van al local on detenen al meu pare i a tots els altres que anaven a estar amb les xiques.
Les seues cares han canviat completament, les xiques estan contentes, podran seguir amb la seua vida però no com era, amb la por que els queda pensant que puga tornar a passar. Ja fa 60 anys i jo no podré oblidar mai açò, saps néta, però estic tranquil·la pensant que a tu i altres xiques ja no els va a passar açò, i sóc feliç per la sort que vaig tenir d'escapar d'aquell malson i ara ho puc contar.
1 comentarios:
Bon treball. Hi ha faltes d'ortografia i d' expressió en la construcció de pàrrafs. El conte manté la intriga però de vegades és massa explícit, com si fos un informe policial. Cal insinuar, donar pistes, descriure ambients i personatges per que siga el lector que traga les conclusions.
Reduïu la foto i guanyarà en qualitat. Tampoc la poseu al principi, mogueu-la, inseriu-la al text. Es molt llarga l'entrada i ha de tenir més vidilla.
Publicar un comentario