Introducció: Pel·lícula de la “Vaquilla”
Aquesta pel·lícula fou escrita per Luís M.González i el director va ser Berlanga.
Es una obra de humor carnavalesc, tracta de la íntima Guerra Civil espanyola, on el front d’Aragó goza d’una calma que permet l’intercanvi del tabac i del paper de fumar entre els dos exèrcits. El bàndol dels sublebats, que té el control d’un poble anomenat Perales, anuncia els festejos del dia de la patrona del mateix, que incluix un menjar popular, ball i la solta d’una vaquilla. A partir d’eixe moment, l’objectiu principal d’un comand republicà era secuestrar i matar a la vaquilla per a estropear la feste de l’enemic i elevar la moral de la tropa.
ACTIVITAT 1. Uneix les paraules amb les seues definicions o sinònims .
1. Alçament/Sublevació. I. Rebel·lió
2. Revolució. J. Canvi violent en les institucions polítiques, econòmiques o socials d’una nació.
3. Els Nacionals. G. Partidaris del costat rebel de la Guerra Civil Espanyola 4. Els Republicans F. Partidaris del costat lleial en la Guerra Civil Espanyola 5. Anarquista. H. Doctrina que propugna la desaparició de l’Estat i de tot el poder
6. Llibertari. D. Que defèn la llibertat absoluta i, per tant, la supressió de tot govern i de tota llei.
7. Brigada Internacional. C. Soldats estrangers allistats amb l’exèrcit republicà.
8. Neutralitat/ No bel·ligerància. E. Dita d’una nació o d’un Estat: que no pren part en la guerra moguda per altres i s’acull al sistema d’obligacions i drets inherents a tal actitud.
9. Intervenció. A. En les relacions internacionals dirigir temporalment alguns assumptes interiors d’una altra nació.
10.Milicia. B. Conjunt de voluntaris armats no pertanyents a l’exèrcit regular.
ACTIVIDAD 2. Ara explica al teu company/a que signifiquen per a tu les següents paraules. Després escriu les definicions de les mateixes.
1. Guerra: quan diferents bàndols s’enfronten a un conflicte armat, per un interès en comú o en contra.
2. Batalla: és un confrontament no polític.
3. Guerra Civil: enfrontament armat entre diferents bàndols de la mateixa nació.
4. Bombardeig: llançament de artefactes explosius i destructius a un objectiu predeterminat.
5. Croada: campanyes militars amb motius de guerra religiosos.
6. Rereguarda: part trasera de l’exèrcit, normalment més vulnerable a un atac.
7. Front de Guerra: línia d’atac entre dos bàndols en una batalla.
8. Derrota: normalment, el bàndol que ha perdut més coses importants.
9. Bàndol: els diferents grups enfrentats.
ACTIVITAT 2. Context
1·Quan va tindre lloc la Guerra Civil?
Des de l’any 1936 fins l’any 1939.
2·Qui va participar?
El bàndol a favor del govern establi’t (la segona República) en contra del bàndol a favor de la sublevació (Nacionalistes). A més, també hi participaren Rússia i Amèrica ajudant al bàndol Republicà, i Alemanya i Itàlia ajudant al bàndol Nacional.
3·Quines foren les causes?
A Espanya hi havia un gran descontent amb el govern Republicà y això va fer que molta gent es sublevara en contra del govern.
4·Quina va ser l’actitud de les potències estrangeres?
Al mateix temps que les tropes russes feien mes mal que be i les brigades estrangeres eren una cosa mes simbòlica que una ajuda real, Alemanya i Itàlia es varen ficar de cap en la Guerra Civil per tal d’utilitzar-la com a camp de proves per a la Segona Guerra Mundial.
5.Qui va guanyar la Guerra Civil i quins factors varen determinar la victòria?
La Guerra Civil va acabar amb la victòria del bàndol nacional per diferents motius:
§ Les tropes Nacionals estaven mes preparades per a la victòria ja que eren Legionaris en la seua majoria.
§ El bàndol Nacional tenia com a caps militars a millors estreteges que el bàndol Republicà.
§ Les tropes estrangeres a favor del bàndol Nacional estaven molt millor organitzades que les Brigades Internacionals i que les tropes russes.
6·Quines conseqüències va tindre la derrota?
La victòria del bàndol Nacional i l’anomenament del general Francisco Franco com a cap de l’estat.
ACTIVITAT 3. Argument
A continuació us presentem un text on s’explica l’argument de la pel·lícula, però que té errors de contingut, ortografia i expressió. Torneu a redactar-ho de manera correcta.
La història transcorre durant la segona Guerra Mundial la pel·lícula narra la història d’un gran grup de soldats del ban nacional que sense demanar permís emprenen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat “zona republicana” per a robar una baqueta i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se la vaca, per a posar la moral de les tropes republicanes a prova d’abusos, esta missió es va convertir en una odissea dónes del moment en que arriben a eixa plaza de bous a causa dels continus combats que van esclatar.
La història transcorre durant la Guerra Civil. La pel·lícula narra la història d’un menut grup de soldats del ban republicà que sense demanar permís emprenen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat “zona nacional” per a robar una vaquilla i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se la vaca, per a posar la moral de les tropes republicanes a prova d’abusos, esta missió es va convertir en una odissea dónes del moment en que arriben a eixa plaza de bous a causa dels continus combats que van esclatar.
4.1 Relaciona cada personatge amb la descripció adecuada:
Brigada Castro-h -1 Un militar amb molts anys de servei que creu en la disciplina coma pilar bàsic de l’exèrcit.
Tinent Broseta-g -2 Un oficial que ha ascendit de manera ràpida, però sense apenes experiència, i que va ser perruquer.
Limeño-b -3 Soldat republicà que va nàixer al poble del bàndol nacional, i que te unes preocupacions tals com vore la novia, els seus pares i les seues terres. És nomenat guia, però posa repetidament l’expedició en perill.
Mariano-f -4 Un torer aficionat, que és mostra com un covard patològic i inclòs es fa de ventre quan es troba amb la vaqueta.
Capellà penedit-a -5 El porten com mesura de seguretat. És un imatge de l’església, amb un capellà impertinent i entregat a la gola.
Sergent Nacional-c -6 Aconsegueix imposar ordre en les seues files, i per això és envejat pel Brigada Castro.
Marqués-d -7 Exemple d’una aristocràcia poc noble, únic interès de la qual n’és acumular terres i poder, per damunt de l’Espanya nacional, a la que recolzen.
Comtessa-e -8 Debut a la seua demència, representa una aristocràcia inservible, però que es defensada pel franquisme debut a les seues riqueses.
4.2 Posa exemples del poc interès mostrat pels soldat, manipulats i que són on són per circumstàncies, hacia les ideologies representades pels diferents bàndols que divideixen Espanya.
El primer exemple que s’apareix al meu cap és la primera escena, on el Brigada Castro té que convèncer als soldats que les festes de l’altre bàndol no són verdaderes, si no més que fal·làcies fascistes. També me’n recorde de que un soldat, Mariano, que tracta de convèncer al Brigada Castro de canviar-se l’uniform i de bàndol durant una temporadeta amb l’altre soldat nacional, per a veure a la seua família que és al poblat nacional. El brigada li diu que no, al mateix temps el canvia paper de fumar per tabac amb l’enemic. Després de tota l’aventura, el grup de soldats es queda a un banquet fascista, però alimentici, a la fi. També es podria esmentar l’ocasió en la que el Tinent Broseta es posa alegre afaitant al Sergent Nacional, al mateix temps li conta la seua vida de perruquer, i finalitze així, a pesar de que hi han innumerables exemples més...
ACTIVITAT 5.
La Vaquilla és una pel·lícula repleta de metàfores i imatges simbòliques la finalitat de la qual és mostrar un al·legat antibel·licista, seguint a l’àmbit concret de
la Nostra guerra civil. Curiosament, en esta sàtira no es decanta especialment per cap dels bans, si no que Berlanga realitza una crítica de les dos zones bel·ligerants, creant un costumista de l’Espanya de la guerra civil.
5.1 Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega a la pel·lícula.
Una de les imatges que apareix a la pel·lícula pot ser la vaqueta, que es reparteixen i per la qual discuteixen els dos bans. D’aquesta manera, la vaqueta pot simbolitzar Espanya. Una Espanya que en aquest moment pertany al ban nacionalista, que celebra la seua possessió, o millor dit, la no possessió d’aquesta per part del ban republicà. A més a més, el bàndol republicà persegueix a l’animal, (Espanya), amb l’ intenció de sobreviure.
A la fi, els dos bans acaben matant a la vaqueta, Espanya, simbolitzant així una cruenta postguerra, a on els buitres rebanyen la carronya que s’han deixat els republicans, en un intent de traure profit sense deixar d’aquestos ni rastre.
5.2 Per què es pot dir que Berlanga fa un alegat antibel·licista amb la pel·lícula?
Podem dir que Berlanga fa un al·legat antibel·licista perquè retracta en forma de comèdia una guerra, fent que vejam en el front de batalla a uns soldats paralitzats als que poc els importen els seus ideals si en el poble del costat es fa una festa i un banquet. Fa veure que no existeixen els herois ni l’honor a la guerra, si no més bé la reputació que més endavant et assegura poder. Així, al marqués poc l’importa qui guanye si el deixen intacte el seu castell i la seua hacienda.
Tampoc l’importa molt als soldat per que bandera anar per ahí disparant metralla, si així es pot assegurar vore, vigilar i disfrutar de la seua novia.
Donat tot això, no existeixen ni els herois ni l’honor ni la gloria del soldat, i per contra sí existeix l’engany que posa davant dels ulls del poble, combertit en milícia, per a arribar al poder.
ACTIVITAT 6. Opinió.
En grup trieu diferents aspectes relacionats amb el tema que resulten polèmics. Després selecciona un d’ells i exposa en una carta al director la teua opinió respecte al mateix.
És curiós com hem vist, a la pel·lícula, com una guerra a la que moriren i assassinaren milions d’espanyols per defendre uns ideals i lluitar per la pròpia llibertat. Diguem que ens crida l’atenció que es derramara tant de sang agermanada, degut a que a la pel·lícula poc valor se li dona a les coses per les que lluiten si es podien canviar per una mica de tabac o mitja ristra de “chorizo” o un tros de pa.
Activitats d’ampliació:
Comenta les diferents escenas:
Libertarias:
Aquesta escena sembla que te lloc a una plaça típica de poble, a on une dones s’han pujat a alguna espècie de escinari improvisat per a donar ànims a un grup de republicans que, o bé es dirigixen al front, o bé tornen del front, i estroben de camí aquesta plaça. Sembla que les dones són molt contentes, i aixó pot ser perque esperaben aquest moment. Pot ser tenen l’esperança d’anar al front amb aquestos, i els soldats, vista l’alegria de les dones s’unixen a la festa, pot ser pensant que hi ha alguna cosa per la que alegrase, sense adonarse que el motiu del jolgorio n’és el fanatisme de les dones.
Com n’és açó el bàndol republicà, i en són tant de contents, supose que serà el principi de la guerra. Supose que a continuació els homes tractarien de festejar amb les dones l’encontre, però que els superiors donarien l’ordre de serenarse, que açò és l’exercit, i s’anirien deixant les dones amb un palm de nasos, decepcionades.
¡Ay, Carmela!:
A aquest fotograma sembla que aquesta parella, (amics, o novis o marido i dona), te por per que algú ha fet presència. A nosaltres ens sembla que són amagats a algún lloc, i que tenen por al veure apareixer algún soldat nacional. Pot ser és un refugi, però que per error s’han amagat a un refugi nacional, i al tindre aquesta careta de por resulten sospitosos.
La buena nueva:
Un jove reflexiona a un vagó del tren en la seua arribada al seu destí. És clar que aquesta escena sucedix a territori nacional, ja que per la ventana es veuen guàrdies nacionals. Com al peu de foto parla de traicions, pot ser que se li haja desvalat alguna cosa roïna durant el seu trajecte en tren i este tomant una decisió. Pot ser pense que te que desbelar açó a algú amb autoritat
La lengua de las mariposas:
Un mestre és al camp, ensenyant als seus alumnes lleccions tant morals com d’introducció a la bilogia. Donada la pau amb la que es permit el mestre donar clase al camp, és de suposar que a acabat la guerra, i és per aixó que el professor, amargat trist per una banda, decideix comprometres més amb els seus alumnes, com a forat de salida de tanta pressió. Per últim, es pot dir que en un futur, el mestre es veura reprimit fins al punt que les seues opinion el porten a la càrcel.
Tierra y libertad:
Un britànic apareix fent marxa amb un altre soldat republicà. Pareix que es riuen i que estàn contents, però també sembla que més que contents, abans eren tristos, però han decidit aogar les seues penes. Vist açó, segurament estàn perdent alguna guerra o batalla, i és per això, i per que no van en fileres de soldats, que pense que es drigisen a l’exili. Supose que com gran part dels republicans, acabarien morts o fusilats.
Tria un dels fotogrames i, aprofitant les idees que han sorgit, redacta una petita història.
Fernando es trobava en el seu terreny. Havía decidit fer la clase amb els xiquets del poble al camp. Era d’alló més fàcil i placenter. Una jornada a on el experimentat prefessor reunia als xiquets a la plaça, els repartia uns quants utensilis d’exploració i captura d’animals, i feien marxa al camp, a passar el día, i deprés anaven a l’arrollet que desembocava al Miño, a on també capturaven alguns animals. I dic que açó era d’alló més fàcil perque el mestre no tenia més que portar-os cap al camp, i després la resta o feien ells, ja que, com és normal, a la seua temprana, ( i maravillosa), edat no n’eren quets i, el que més agradava a Fernado, no paraven de fer-li qüestions...
-I per què les papallones tenen una espiraleta al cap??
- Per què les roques no es mouen?
- Quin és aquest animal??
- Açò no és un animal, Pablet, és una bonyiga?- responia el mestre.
- Per què les bonyigues oloren així de mal, senyor Fernán?
Derrepent, en un ràpid moviment que ningú dels xiquets va antendre, van apareixer cin homes amb un tricorni, i derrumbaren al vell mestre, feren fugir als xiquets, i donaren uns quants colps a Fernando mentres donaven crits com: ROJO DE MERDA! I A MÉS TRACATAVA DE FUGIR... MENUDA RATA!! o QUEDA DETINGUT PER CONSPIRACIÓ CONTRA LA NACIÓ!
Als pocs díes es varen anar amb el mestre i uns quants homes més a un camió. Els xiquets el despediren cridant i llançant perdres contra el mestre i contra la seua conciencia, amb plors que ardien a les galtes.
Cristina Alonso, Víctor del Moral, Lorena Tortosa, Daniel Rodriguez
